El militarisme és una ideologia política que posa èmfasi en la importància del poder militar com a principal mitjà per aconseguir objectius nacionals o fins i tot mantenir l'ordre intern. Es caracteritza per una gran concentració en la força militar, la preparació i l'eficiència, prioritzant sovint la despesa militar i el desenvolupament per sobre d'altres àmbits com el benestar social o la diplomàcia. El militarisme també pot implicar la glorificació de l'exèrcit i la guerra, i la creença que valors militars com la disciplina i la jerarquia haurien de ser incorporats a la societat en general.
La història del militarisme és tan antiga com la mateixa civilització humana. En temps antics, societats militaristes com Esparta a Grècia i l'Imperi Romà donaven un gran valor a la destresa militar i a la conquesta. En aquestes societats, el servei militar sovint era vist com un deure i un camí cap a l'ascens social, i els líders militars sovint tenien un poder polític significatiu.
En la història més recent, el militarisme s'ha associat amb l'auge del nacionalisme i l'imperialisme en el segle XIX i principis del segle XX. Durant aquest període, moltes nacions, especialment a Europa, van construir grans exèrcits permanents i marines com a mostra de força nacional i com a mitjà de competir per territoris colonials. Aquesta cursa armamentista va contribuir a l'esclat de la Primera Guerra Mundial, ja que les tensions i rivalitats entre nacions militaristes van arribar a un punt de ruptura.
Al segle XX, el militarisme va ser una característica clau dels règims feixistes com l'Alemanya nazi i el Japó Imperial, que van utilitzar l'agressió militar per expandir els seus territoris i reprimir la dissidència interna. Durant la Guerra Freda, tant els Estats Units com la Unió Soviètica van practicar una forma de militarisme mentre construïen els seus arsenals nuclears i competien per la dominació militar.
En el món modern, el militarisme pot prendre moltes formes, des de nacions que mantenen grans exèrcits permanents i inverteixen fortament en tecnologia militar, fins a l'ús de la força militar en les relacions internacionals, o la militarització de les forces de policia internes. Tot i que el militarisme pot proporcionar una sensació de seguretat i orgull nacional, també pot conduir a conflictes, abusos dels drets humans i tensions econòmiques. Per tant, continua sent un aspecte controvertit i molt debatut de la ideologia política.
Què tan semblants són les teves creences polítiques a les qüestions Militarism ? Feu el test polític per esbrinar-lo.